Notícia 2: "Un xip torna el tacte a un tetraplègic". Víctor Chapa.

Nathan Copeland és un home dels Estats Units que va sofrir una lesió medul·lar a l'edat dels 18 anys.

Nathan ha pogut tornar a recuperar el tacte a la mà dreta, gràcies a la implantació de xips al seu cervell. Aquest fet ha estat possible per la intervenció de bioenginyers i neurocientífics de la universitat de Pittsburgh ja que han estat ells els que han posat en pràctica aquests xips de microestimulació cerebral.

En casos d'intervenció anteriors, els professionals es centraven en estimular la senyal motora que va des del cervell fins a les extremitats, per a controlar el moviment de braços robòtics. En aquest cas, es va anar més enllà i van poder recuperar la capacitat sensorial del braç per a restablir el tacte en aquest.

Encara que estem parlant d'un procés experimental, el pacient ha valorat com "possiblement natural" la sensació del tacte en un 93,3% dels tests realitzats.

Aquest és un gran exemple d'evolució conjunta ja que, cada cop més, la ciència i la tecnologia estan vinculades a la recerca de resultats superiors que puguin millorar la seva eficiència.

Penso, sincerament que és un gran avanç per donar altres alternatives per a la gent que, desgraciadament, pateix aquesta classe de fets i, es veu impossibilitada de realitzar accions quotidianes per ells mateixos.

*Exemple del que pot fer possible la microestimulació cerebral a partir dels xips.

Tasca 1: "El món dels castells". Víctor Chapa.

Abans de veure aquest vídeo, aliè de tot coneixement sobre els castells, els taxava de construccions humanes basades en l'esforç i la força però, he pogut descobrir de que es tracta d'una pràctica amb molta més complexitat tècnica. Es tracta d'una activitat de la qual, els ignorants no podran arribar a veure mai la seva dificultat i, és en aquests vídeos on mostren que és molt més que aixecar persones, és un conjunt mogut per la comunicació i la coordinació mútua. 

Alguns dels principis o de les bases que es presenten són les següents:

- Descomposició de forces: a partir de la descomposició de forces podem aconseguir una força ascendent, fruit de la suma de forces horitzontals i verticals. Les forces horitzontals es descomponen o s'anul·len i, les verticals són les que predominen i, per tant, donen un sentit ascendent a la construcció.

*Exemple de la descomposició de forces en sentit ascendent.

  

- Distribució de pesos: en els castells, aquells que pesen més són els que suporten als que pesen menys per una qüestió bàsica de capacitat de forces ja que els que pesen menys no podrien aguantar la suma de tants de pesos majors a sobre d'ells però, a més, al realitzar la distribució d'aquesta forma, ens trobem en una avantatja; es pot aconseguir una disminució de l'energia potencial ja que no hi ha tant de pes situat alçada superior que tingui que sumar també la força de la gravetat.

  - Llei de la palanca: aquesta llei està molt vinculada  a la distribució de pesos ja que, el que es vol aconseguir amb la distribució de pesos és un menor esforç a l'hora d'aguantar aquell pes i, amb la llei de la palanca ens trobem amb una cosa similar en el moment en que els pesos no posseeixen la mateixa distància entre ells respecte de l'eix central.

*Llei de la palanca que es veu aplicada a l'equilibri de pesos.

 - Compartiment de pesos: la pinya té un paper fonamental en la construcció del castell ja que és, des d'aquesta, on es crea una base forta i rígida que serà de gran importància a l'hora de poder guardar l'equilibri dels pisos superiors. A més, és a la pinya on es suporten més pesos, a causa de l'energia potencial que adquireix pes a l'altura i, aquest recau sobre la base. És per això que el compartiment de pesos a la base farà que el conjunt d'ajudes pugui disminuir l'esforç d'aquell que roman baix del castell.

*Compartiment de pesos a la base.