Tasca 3: "Els mites científics". Víctor Chapa.

1.- Esmenta algun dels mites científics que han aparegut al vídeo.

- No utilitzem únicament el 10% del nostre cervell, sinó que aquest és 100% aprofitable per la espècie humana.

- Els estruços no amaguen el cap sota terra com a solució quan tenen por. Aquest mite ha estat únicament un recurs utilitzat en els dibuixos animats.

- La lluna no té efectes sobre els naixements ja que estudis realitzats sobre la quantitat de naixements als hospitals no afirmen aquesta "teoria".

- La muralla xina és l'única construcció humana visible des de l'espai.

2.- Per què tendim a creure tot el que diu la ciència?

a) Perquè en la ciència veiem la autoritat. És tant el punt d'influència de la ciència sobre les nostres vides que les nostres vides s'han acostumat a conformar-se a partir de la ciència com a fonament més que com a recurs. D'aquesta manera, deixem a una banda la qüestió i ens centrem en el seguiment d'allò més superior o autoritari.

b) Perquè el nostre cervell es basa en l'associació dels patrons que percebem i, a partir d'unes dades incertes, en un principi, podem fer d'aquestes una teoria amb sentit o, almenys, que ens dóna un sentit d’enteniment propi.

3.- Què diu el divulgador que hem de fer per no ser pardillos?

a) Dubtar dintre del que és merament racional, és a dir, amb escepticisme. Cal estar disposats a dubtar d'allò que no ens pareix correctament fonamentat, però sense arribar a qüestionar excessivament la realitat doncs és una actuació errònia el voler demostrar el que és simplement obvi.

a) Tenir curiositat sobre la informació aparentment certa, però que només està dotada d’aparença ja que si volem demostrar-ho, podrem arribar a la conclusió de que ens trobem, si més no, davant d'un mite.

Títol a proposar: Ciència popular, ciència no demostrada.

En la meva opinió, crec que era necessari un vídeo d'aquest tipus que pogués demostrar la gran quantitat de proposicions incertes que, de vegades, creiem. Tot i no conèixer el seu origen o consistència científica.

Notícia 3: "Per què sentim pessigolles?". Víctor Chapa.

Recentment, dos investigadors del Centre Bernstein de Neurociència Computacional de Berlín han pogut demostrar un gran avanç en l'estudi de les neurones i la seva conseqüent repercussió en la resta del cos.

Aquests dos científics, anomenats Michael Brecht i Shimpei Ishiyama, han implantat vuit electrodes a la zona somatosensorial de cinc rates, basats en un estudi anterior que establia una estricta semblança entre el riure d'aquests animals i l'humà.

A partir d'aquest estudi, els investigadors han pogut descobrir la zona cerebral responsable de les pessigolles. A més, la estimulació d'aquesta zona ha provocat en les rates que responguin amb xiscles ultrasònics (és la seva forma de riure) sense necessitat d'intervenció d'un element extern que pugui influir en la seva escorça somatosensorial.

Així doncs, el descobriment d'aquesta similitud entre les rates i la nostra espècie ha pogut corroborar la hipòtesi de la existència d'una mateixa zona cerebral, responsable de la pròpia estimulació davant un element no controlable que influeix sobre la nostra escorça somatosensorial.

El pròxim pas, afirmen, serà aïllar la possibilitat de que les pròpies rates puguin ser autores del factor "extern" que provoca un estímul que es tradueix en el riure. A partir d'aquí, es podrà confirmar o no la total semblança, en aquest aspecte, dels humans amb aquests animals. Doncs els humans no podem estimular-nos pròpiament perquè ja prevenim l'efecte o l'estímul conseqüent del nostre moviment.


Personalment, penso que el treball i l'esforç d'investigadors d'aquest tipus és el que ens fa evolucionar i, crec sincerament, que tots hauríem d'ésser partícips en la mínima investigació del nostre entorn. Per a optar, en un futur, a poder-lo conèixer totalment i, d'aquesta manera, poder millorar-lo en base a la seva supervivència.

*Comprovació de la capacitat per a riure (a partir de xiscles ultrasònics) que posseeixen les rates.

Tasca 2: Top ten Fotogràfic. Víctor Chapa.

PRECIPICIS:

*Imatge d'un precipici situat a la vora del mar, on la influència de l'erosió per les onades és molt significativa.

Els escarpaments poden estar causats per la erosió, ja sigui del mar o del vent, o bé, per la tectònica de plaques.
L'erosió del mar ve donada per les ones quan colpegen contra les roques que s'interposen en la seva trajectòria.
L'erosió del vent està produïda per la fricció de les partícules que són arrossegades contra aquestes grans formacions.
Els moviments de plaques es troben en límits entre plaques, on aquestes es sobreposen o s'allunyen.

LA CORNAMENTA:

*Imatge on s'observen les grans banyes d'un bou per a la protecció d'aquest.

Els animals posseeixen banyes per una qüestió de defensa davant les altres espècies o de protecció del seu territori.

ADN:

*Imatge augmentada de l'àcid desoxiribonucleic.

                 
L'àcid desoxiribonucleic (ADN o DNA) és un àcid nucleic que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els éssers vius coneguts, així com en alguns virus. La funció principal de les molècules d'ADN és l'emmagatzematge d'informació a llarg termini.

ZEBRES: 

*Imatge on es poden observar les ratlles característiques de les zebres.

 Les zebres posseeixen les seves ratlles tan característiques com una defensa per a l'atac dels insectes ja que les ratlles blanques aïllaven els insectes i, aquestes, com mes estretes eren, millor; es per això, que a la cara, aquestes ratlles són més estretes, perquè la pell és més fina i necessita protecció.

EL COLOR DELS ANIMALS:

*Imatge de dos tigres de bengala que posseeixen un pelatge diferent.

Els animals obtenen el seu color gràcies a unes cèl·lules especialitzades anomenades cromatòfors, les quals tenen uns certs pigments que donen una coloració diferent a cada espècie o a cada ésser d'una mateixa espècie.