Notícia 3: "Per què sentim pessigolles?". Víctor Chapa.

Recentment, dos investigadors del Centre Bernstein de Neurociència Computacional de Berlín han pogut demostrar un gran avanç en l'estudi de les neurones i la seva conseqüent repercussió en la resta del cos.

Aquests dos científics, anomenats Michael Brecht i Shimpei Ishiyama, han implantat vuit electrodes a la zona somatosensorial de cinc rates, basats en un estudi anterior que establia una estricta semblança entre el riure d'aquests animals i l'humà.

A partir d'aquest estudi, els investigadors han pogut descobrir la zona cerebral responsable de les pessigolles. A més, la estimulació d'aquesta zona ha provocat en les rates que responguin amb xiscles ultrasònics (és la seva forma de riure) sense necessitat d'intervenció d'un element extern que pugui influir en la seva escorça somatosensorial.

Així doncs, el descobriment d'aquesta similitud entre les rates i la nostra espècie ha pogut corroborar la hipòtesi de la existència d'una mateixa zona cerebral, responsable de la pròpia estimulació davant un element no controlable que influeix sobre la nostra escorça somatosensorial.

El pròxim pas, afirmen, serà aïllar la possibilitat de que les pròpies rates puguin ser autores del factor "extern" que provoca un estímul que es tradueix en el riure. A partir d'aquí, es podrà confirmar o no la total semblança, en aquest aspecte, dels humans amb aquests animals. Doncs els humans no podem estimular-nos pròpiament perquè ja prevenim l'efecte o l'estímul conseqüent del nostre moviment.


Personalment, penso que el treball i l'esforç d'investigadors d'aquest tipus és el que ens fa evolucionar i, crec sincerament, que tots hauríem d'ésser partícips en la mínima investigació del nostre entorn. Per a optar, en un futur, a poder-lo conèixer totalment i, d'aquesta manera, poder millorar-lo en base a la seva supervivència.

*Comprovació de la capacitat per a riure (a partir de xiscles ultrasònics) que posseeixen les rates.